CNT-AIT Badalona

Sindicat de combat! Unió, Acció i Autogestió!


Deixa un comentari

Assemblea Oberta en suport Encausades al Parlament

Les companyxs del Comitè en solidaritat amb les encausades al parlament de Badalona es reuniràn el proper divendres dia 7 de març a les 20h al local del nostre sindicat, la seva convocatoria diu així:

DIVENDRES 7

20h

LOCAL DEL SINDICAT DE CNT-AIT DE BADALONA

jo-tambe-estava-al-parlament-hd_bdn

Des d’un grup de persones de Badalona hem vist la necessitat de poder acompanyar i ajudar a les nostres companyes en aquest acte repressiu que estan patint. Ens trobem totes a la primera assemblea oberta per poder compartir les nostres idees i poder fer una bona campanya de suport!

El pròxim divendres dia 07 de Març al Passatge Riu Congost 5-7 baixos (Nova Lloreda) L2 Pep Ventura, R1 Badalona.

Comitè en solidaritat amb les encausades al parlament de Badalona

contacte: encausadesparlament.bdn@riseup.net
Aquí el manifest d’ encausadesparlament:

JO TAMBÉ ESTAVA AL PARLAMENT…

I HO TORNARIA A FER

El dia 31 de març comença el judici contra les 20 persones imputades per l’intent de bloqueig del Parlament del 15 de Juny del 2011. Aquell dia s’anaven a iniciar el tràmits per aprovar els pressupostos amb el primer paquet de retallades a Catalunya, que va propiciar el tancament d’empreses públiques, la privatització de la sanitat, les retallades al sector de la cultura, educació, etc.

La mobilització “Aturem el Parlament” va succeir dues setmanes després del brutal desallotjament de la Plaça Catalunya a mans dels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra a les ordres del que era conseller d’Interior i ara ho és d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. També responsable del dispositiu policial que va disparar contra l’ull d’Esther Quintana.

La criminalització per part de la premsa subvencionada pel Govern i l’escalada repressiva que va venir després (judicis contra persones que volien impedir un desnonament al Clot, nombroses detencions a les vagues generals, multes absurdes per les persones que es manifestaven o per enganxar cartells, etc), va ser i és encara, una resposta planejada per procurar frenar l’augment de la indignació i de la força de les protestes populars contra el poder polític, econòmic i altres injustícies quotidianes, com el patriarcat i el racisme.

Durant aquells dies, la gent es va organitzar arreu per construir política des del carrer, com moltes seguim fent. La política que volem és assembleària, horitzontal, autogestionada, sense representants, és del poble i per al poble, i xoca amb la política institucional que ens governa. La qual ha estat protagonista d’un espiral de corrupció i de tenir llaços, sovint familiars o personals, amb grans empreses privades que reben encàrrecs d’obres públiques i amb els peixos grossos del poder financer.

Aquell dia érem milers de persones les que vam anar a intentar aturar el Parlament, per combatre el drama de tantes vides immerses en la misèria, els acomiadaments per les retallades, els suïcidis pels desnonaments, etc. Perquè moltes d’aquestes barbàries s’aproven dins dels murs d’aquest edifici. Per aquest motiu estàvem assenyalant els culpables el 15 de Juny de 2011 i per això mateix, ho tornaríem a fer sense por, perquè legitimem la nostra actuació, i perquè si la gent del carrer, a qui ens afecta tot això, no lluitem, ningú altre ho farà per nosaltres.

Sabem i tenim clar que aquest és un judici polític, una farsa per atemorir a aquelles que decideixen plantar cara i actuar contra els responsables de tanta precarietat. De fet, ens reafirmem al comprovar que l’acció directa contra els poderosos i generar alternatives de vida els molesta, i molt. Per això, i perquè som conscients del poder que podem tenir quan ens organitzem, no ens volem doblegar davant les seves intimidacions i fem una crida a estendre la solidaritat a aquells i aquelles que pateixen la repressió i la violència quotidiana d’aquest sistema econòmic, en les seves infinitats de formes.

Convoquem manifestació el dia 29 de març a Barcelona a les 18:30 a Plaça Catalunya.

SOLIDARITAT AMB TOTES LES REPRESALIADES I AMB AQUELLES QUE LLUITEN!!

La propera vegada que agafin un helicòpter, que sigui per marxar ben lluny i no tornar a molestar!

 


Deixa un comentari

8 de març: res a celebrar, tot per guanyar

8demarzocastellanoweb

Aquest 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora , no hi ha res a celebrar i sí tot per guanyar. El 8 de Març ha de servir per recordar als explotadors i explotadores que la dona treballadora segueix en la lluita i que no cedirà en la reivindicació dels seus drets .

La dona treballadora pateix de manera més contundent l’explotació , la desigualtat i la pobresa en aquest món regit pel capitalisme , més encara si cap en moments de crisi o de reestructuració del model capitalista com el que actualment patim .

Les dones treballadores veuen ara com se les pressiona per retirar-les del món laboral , pressionant-les a tornar a l’àmbit domèstic , insistint amb discursos que valoren la maternitat i el paper de cuidadora que històricament els han estat adjudicats . En els moments actuals treballar és un dret que no s’hauria de qüestionar , ja que és el salari el que ens garanteix l’autonomia sense estar condemnades a la dependència econòmica d’altres persones .

En aquest context podem pensar que la reforma de la Llei de l’ Avortament no és gratuïta , ja que significarà que la dona se li imposi la maternitat i la tornada a la llar encara que no ho vulgui . Per si no tinguessin prou amb patir les conseqüències de la Llei Mordassa , com la resta dels treballadors , a les dones se les acusa políticament de ser les culpables dels avortaments , en un intent de menysprear i discriminar socialment .

Aquest 8 de març, no només hem de lluitar per avançar en la conquesta de drets i la igualtat real entre homes i dones , sinó que ens veiem obligats a defensar un dret adquirit tan important com el de l’avortament . Rebutgem l’atac a l’autonomia de la dona dels sectors més retrògrads del poder polític , econòmic i religiós d’aquest país . Pretenen anul·lar el dret a l’avortament sense importar-los les conseqüències en les nostres vides . Volen imposar els seus valors morals , tan reaccionaris com controladors , sobre les persones , els seus cossos i la seva sexualitat , en definitiva , conduir una altra part més de les nostres vides per als seus propis interessos .

D’altra banda , en el Dia Internacional de la Dona Treballadora tambè hem de recordar a aquestes companyes que van ser assassinades , tancades a la fàbrica a la qual van calar foc els empresaris , per reclamar els seus drets laborals , perquè ningú oblidi que la dona sempre va ser activa en la lluita . Des del primer moment es va sumar al moviment obrer , enfrontant-se a una doble batalla per a elles , ja que a part d’oposar-se als explotadors van haver de bregar davant la resistència que no pocs companys mostraven a la seva incorporació al món sindical i del treball .

Des de l’anarcosindicalisme reconeixem i encoratgem a la lluita a les dones obreres , pel seu dret a treballar i ser independents , per tenir igual salari per igual treball , per ser propietàries del seu cos i la seva vida .

Qui pensi que és una lluita vana , o la menyspreï , per considerar que amb ella es reclama ser tan explotada com ho són els homes , parteix de la premissa que la dona treballadora conquistarà la seva llibertat al mateix temps que els homes treballadors , quan per fi tinguem una societat anarquista . Però si no lluitem junts aquesta societat no serà realment anarquista . Perquè això passi és obligació de totes i tots lluitar per la igualtat entre treballadors i treballadores , sense embuts .

És la nostra obligació com anarcosindicalistes treure la bena que impedeix veure que l’actual situació laboral de les treballadores és sinònim de més precarietat , desigualtat salarial , contractes parcials i sectors laborals totalment separats per gènere . A més no pot ignorar l’assetjament laboral que pateixen les dones obreres , intolerància , sexisme , etc , pel sol fet de ser dona .

Igualment podem afirmar sense por d’ equivocar-nos que la pobresa té nom de dona .

L’organització sindical de les dones treballadores és fonamental per assolir els nostres objectius . Dones i homes de la CNT compartim el desig de transformar aquesta societat patriarcal , competitiva , explotadora i injusta .

Volem una societat nova , molt diferent a la que avui coneixem , una societat d’iguals , sense explotats ni explotadors .

I per aconseguir-ho, a la classe treballadora hem d’organitzar-la sindicalment per començar a aconseguir aquesta transformació a la qual aspirem , junts , reconeixent l’explotació que pateixen les companyes pel sol fet de ser dones .
A les nostres mans està demostrar a les dones treballadores que a l’anarcosindical estan en peu d’igualtat amb els homes en la lluita .

Sortim al carrer , en el Dia Internacional de la Dona Treballadora , tots i totes , amb el mateix ímpetu que ho fem en el Primer de Maig , per deixar ben clar que com a classe treballadora no anem a renunciar al que considerem que és el nostre , que ens pertany . Com a dones treballadores tenim tot per guanyar .

Nosaltres parim , nosaltres decidim !

Secretariat Permanent del Comitè Confederal
de la Confederació Nacional del Treball CNT- AIT