Aquest 8 de Març, Dia Internacional de la Dona Treballadora , no hi ha res a celebrar i sí tot per guanyar. El 8 de Març ha de servir per recordar als explotadors i explotadores que la dona treballadora segueix en la lluita i que no cedirà en la reivindicació dels seus drets .
La dona treballadora pateix de manera més contundent l’explotació , la desigualtat i la pobresa en aquest món regit pel capitalisme , més encara si cap en moments de crisi o de reestructuració del model capitalista com el que actualment patim .
Les dones treballadores veuen ara com se les pressiona per retirar-les del món laboral , pressionant-les a tornar a l’àmbit domèstic , insistint amb discursos que valoren la maternitat i el paper de cuidadora que històricament els han estat adjudicats . En els moments actuals treballar és un dret que no s’hauria de qüestionar , ja que és el salari el que ens garanteix l’autonomia sense estar condemnades a la dependència econòmica d’altres persones .
En aquest context podem pensar que la reforma de la Llei de l’ Avortament no és gratuïta , ja que significarà que la dona se li imposi la maternitat i la tornada a la llar encara que no ho vulgui . Per si no tinguessin prou amb patir les conseqüències de la Llei Mordassa , com la resta dels treballadors , a les dones se les acusa políticament de ser les culpables dels avortaments , en un intent de menysprear i discriminar socialment .
Aquest 8 de març, no només hem de lluitar per avançar en la conquesta de drets i la igualtat real entre homes i dones , sinó que ens veiem obligats a defensar un dret adquirit tan important com el de l’avortament . Rebutgem l’atac a l’autonomia de la dona dels sectors més retrògrads del poder polític , econòmic i religiós d’aquest país . Pretenen anul·lar el dret a l’avortament sense importar-los les conseqüències en les nostres vides . Volen imposar els seus valors morals , tan reaccionaris com controladors , sobre les persones , els seus cossos i la seva sexualitat , en definitiva , conduir una altra part més de les nostres vides per als seus propis interessos .
D’altra banda , en el Dia Internacional de la Dona Treballadora tambè hem de recordar a aquestes companyes que van ser assassinades , tancades a la fàbrica a la qual van calar foc els empresaris , per reclamar els seus drets laborals , perquè ningú oblidi que la dona sempre va ser activa en la lluita . Des del primer moment es va sumar al moviment obrer , enfrontant-se a una doble batalla per a elles , ja que a part d’oposar-se als explotadors van haver de bregar davant la resistència que no pocs companys mostraven a la seva incorporació al món sindical i del treball .
Des de l’anarcosindicalisme reconeixem i encoratgem a la lluita a les dones obreres , pel seu dret a treballar i ser independents , per tenir igual salari per igual treball , per ser propietàries del seu cos i la seva vida .
Qui pensi que és una lluita vana , o la menyspreï , per considerar que amb ella es reclama ser tan explotada com ho són els homes , parteix de la premissa que la dona treballadora conquistarà la seva llibertat al mateix temps que els homes treballadors , quan per fi tinguem una societat anarquista . Però si no lluitem junts aquesta societat no serà realment anarquista . Perquè això passi és obligació de totes i tots lluitar per la igualtat entre treballadors i treballadores , sense embuts .
És la nostra obligació com anarcosindicalistes treure la bena que impedeix veure que l’actual situació laboral de les treballadores és sinònim de més precarietat , desigualtat salarial , contractes parcials i sectors laborals totalment separats per gènere . A més no pot ignorar l’assetjament laboral que pateixen les dones obreres , intolerància , sexisme , etc , pel sol fet de ser dona .
Igualment podem afirmar sense por d’ equivocar-nos que la pobresa té nom de dona .
L’organització sindical de les dones treballadores és fonamental per assolir els nostres objectius . Dones i homes de la CNT compartim el desig de transformar aquesta societat patriarcal , competitiva , explotadora i injusta .
Volem una societat nova , molt diferent a la que avui coneixem , una societat d’iguals , sense explotats ni explotadors .
I per aconseguir-ho, a la classe treballadora hem d’organitzar-la sindicalment per començar a aconseguir aquesta transformació a la qual aspirem , junts , reconeixent l’explotació que pateixen les companyes pel sol fet de ser dones .
A les nostres mans està demostrar a les dones treballadores que a l’anarcosindical estan en peu d’igualtat amb els homes en la lluita .
Sortim al carrer , en el Dia Internacional de la Dona Treballadora , tots i totes , amb el mateix ímpetu que ho fem en el Primer de Maig , per deixar ben clar que com a classe treballadora no anem a renunciar al que considerem que és el nostre , que ens pertany . Com a dones treballadores tenim tot per guanyar .
Nosaltres parim , nosaltres decidim !
Secretariat Permanent del Comitè Confederal
de la Confederació Nacional del Treball CNT- AIT
CNT-AIT Badalona 