El 1r de Maig d’enguany el regional de Catalunya-Balears celebra i organitza a la ciutat de Badalona el seu acte en conmemoració d’aquesta data tan important per a la classe treballadora.
A continució pots veure les diferents activitats que s’han preparat:
10h Inici de l’acte amb diferents parlaments.
12h Manifestació pel centre de la ciutat de Badalona.
14h Dinar Popular Vegà.
16h Finalització de l’acte.
Us hi esperem a totes!
És un fet constatable, que ja podem palpar a diari i que es demostra pels fets i les xifres, que la classe treballadora vivim en una situació d’autèntica emergència social: l’atur és una càrrega que suporten més de 5.500.000 persones, sent la meitat les que ho fan des de fa més de dos anys. D’entre les més joves, el 52% no troba una feina i entre les majors de 55 anys, sumen el 19%. La pitjor part la reben els 2 milions de llars que actualment es troben amb tots els seus membres aturades, una xifra exactament igual a la de les majors de 45 anys sense feina. Les conseqüències no podrien ser altres que l’imminent risc de pobresa que amenaça el 27% de la població i que s’acarnissa amb els més de 2,5 milions de nens i nenes, que viuen en llars sense recursos. Una cosa que no dista molt del 12% de les treballadores que encara en actiu es troben en aquest llindar. El que obliga les famílies a triar entre les necessitats bàsiques o el desallotjament del seu habitatge (un drama que ha afectat a una mitjana de 570 llars al dia des que va començar la crisi). Quant a l’accés a estudis superiors, 45.000 estudiants s’han quedat fora aquest any per l’augment de taxes i matricules i 700.000 nois i noies han deixat de ser becades en menjador i material escolar en l’educació obligatòria. No és diferent per a jubilades i pensionistes, que es veuen afectades per la gradual pèrdua de poder adquisitiu gràcies a una martingala legal del govern en aquesta matèria. Un saldo revelador de la situació és el mig milió de persones que han abandonat el país, al voltant de 200.000 són nascudes a l’estat espanyol i la resta que tornen als seus respectius països. (INE / mitjans octubre 2014).
El panorama social derivat dels eufemísticament anomenats plans d’ajustos, que els diferents governs han dut a terme en alguns països europeus, especialment els mediterranis, no és més desolador que el mateix futur que ens augura a la classe treballadora, si seguíssim permetent aquest frontal atac als nostres drets i per tant, a les nostres condicions de vida. La política de l’austeritat que ens ha estat imposada, no serà tan passatgera ni tan senzilla de revertir com s’han ocupat d’excusar els dirigents polítics. A diferència dels discursos que arriben des de l’FMI, el BCE o tota l’amalgama de financeres, que no necessiten de disculpa ni control i entenen que l’augment de la desigualtat ha vingut per quedar-se. Les retallades, el desmantellament de recursos i serveis públics, la pèrdua de drets laborals o l’exclusió social generalitzada, ja han estat ratificades per decrets i lleis que el mantindran en el temps i que a més, es troben sotmeses al xantatge econòmic global a través d’un deute il·legítim fruit de l’especulació i l’enriquiment d’uns quants.
És el capitalisme refundat del qual sentim parlar el 2008, la volta de rosca que el neoliberalisme necessita per a la seva pròpia supervivència en una fugida cap endavant que deixa a la cuneta la majoria de les persones.
És per això que diem que el temps corre en contra nostra, en la de les que estem patint les greus conseqüències d’un sistema econòmic escudat en un altre polític, que porta molt de temps anteposant e
l benefici a la gent. Nosaltres mateixes, les que hem vist les expectatives frustrades i ens han robat la possibilitat de prosperar, les que hem vist a les nostres filles sortir del país amb una llicenciatura sota el braç, com a única sortida per emprendre una carrera professional o els pares i mares obligades a acceptar condicions regressives en els seus treballs de sempre, sota l’amenaça de la impotència que suposa veure sense suport als 50.
Hem vist ja a algunes dels nostres veïnes treure a corre-cuita les pertinences de les seves llars sota una ordre de desnonament i hem vist també, a les més petites amb fam a l’escola. Les que mai ho van fer però ara pateixen de depressió, d’ansietat o d’estrès, perquè en el fons sabem que estem aguantat massa i aquesta situació ens supera. També hem assistit, de vegades impassibles, a com es maltractaven els drets i les vides de treballadores vinguts d’altres països, amb les que ens han intentat enfrontar en un joc de l’últim contra el penúltim. Som les que s’han quedat sense ajuda a la dependència per als que més la necessiten de la casa, les que ens hem quedat sense cultura, sense la biblioteca per fer, sense poliesportiu o s’ha espatllat una vorera, uns bancs del parc que ningú ve ja a arreglar. Perquè ens hem adonat que els nostres impostos van passar a ser un sucós negoci per corruptes i corruptibles.
Som nosaltres de la mateixa manera, les mateixes que en els darrers anys ens rebel·lem davant els atropellaments cada vegada més mortífers. En aquest camí hem comprovat que érem una majoria que fins aleshores ens crèiem en minoria, aconseguint sortir de l’aïllament social en què ens tenien instal·lades i sentint-nos acompanyades pels que ens acompanyaven i es reconeixien en els nostres problemes. La lluita ens ha donat esperança i ens ha tornat la il·lusió, hem après que és justa i urgent per a la nostra supervivència i que si persistim, ens és útil i es poden recollir fruits que també es poden palpar: un desnonament que no s’executa per la pressió veïnal, un ERO que frenen les treballadores que s’entesten a defensar el seu lloc de treball, un ambulatori que es resisteix a la gestió privada amb una tancada d’usuaries i professionals, uns estudiants deixant en evidència a la LOMCE o els més grans traient-li els colors a la banca per una estafa monumental. Són els exemples reals que lluitar avui serveix, que necessitem i volem trobar-nos com a poble, per provocar i construir un canvi a favor de millorar la nostra vida i guanyar el nostre lloc per una societat millor.
La CNT és la nostra aposta i la nostra eina, un sindicat de treballadores que mitjançant les seccions sindicals s’organitza en els centres de treball. Fora de l’estructura dels comitès que s’han demostrat contraris als nostres interessos més bàsics i apostant pels espais independents de l’empresa, on les implicades parlin i arribin a acords en una assemblea que garanteix que les decisions siguin col·lectives i que recullin l’esperit de l’anarcosindicalisme. Al sindicat ens organitzem de manera que totes tenim veu i vot en les qüestions que afecten al seu funcionament i participem de les propostes, que com a organització defensem davant la societat. L’horitzontalitat i l’autogestió són les nostres senyes d’identitat, gràcies a mecanismes que limiten el poder i supervisen la tasca dels càrrecs i dels delegats sindicals; així com la independència econòmica que proporciona rebutjar les subvencions estatals. Associar-nos en el sindicat és la nostra defensa i també és la nostra manera de implicar-nos en la transformació social i econòmica a la qual aspirem, construint des de i per les de sota sense passar per una política amb finalitat electoral, en la majoria d’ocasions viciada per les circumstàncies pròpies del poder, en la qual perdríem la capacitat d’intervenir de manera plena.
Amb el present comunicat volem fer pública l’adhesió de les organitzacions CNT-AIT de Badalona i l’Assemblea Llibertària del Baix Besòs, al comunicat de les companyes de la CNT-AIT de Sabadell; així com donar tot el nostre suport a les companyes represialiades com a les seves persones properes i familars.
FORTES EN SOLITARI, SOLIDÀRIES EN BANDADA!
A continuació el comunicat emés pel sindicat de la CNT-AIT de Sabadell:
A la matinada del 16 de desembre un operatiu policial anomenat “Operació Pandora” va irrompre a diferents domicilis i locals vinculats amb el moviment llibertari. El balanç repressiu final ha sigut la detenció d’onze persones, una d’elles a Madrid i la resta a Catalunya. També s’han registrat espais barcelonins combatius com la coneguda Kasa de la Muntanya, al barri de la Salut de Gràcia, l’Ateneu Anarquista del Poble-sec i l’Ateneu Llibertari del Palomar. També s’han efectuat registres i detencions a les poblacions de Manresa i Sabadell.
En un context social com l’actual, on la majoria de la població pateix els efectes d’una llarga crisi originada per l’especulació immobiliària, la socialització de la fallida de bancs i caixes i on, malgrat les profundes arrels neoliberals de la mateixa, la “sortida” plantejada pel Sistema ha estat un pas endavant, en el sentit de continuar amb les mateixes polítiques depredadores en benefici d’uns pocs, s’opta per operacions com aquesta per desviar l’atenció dels veritables problemes de la població.
Se’ls acusa de terroristes, suposadament per la col·locació de petits artefactes explosius en bancs i caixes, malgrat que és d’esperar que la inventiva estatal intenti atribuir-los més fets, amb l’afany de crear una situació de criminalització mediàtica vers un moviment com l’anarquista. Des de la CNT no entrarem en judicis de culpabilització, ja que fins i tot, en el pitjor dels casos, la crema d’un caixer automàtic no ens provoca gens de por.
Tenim por, però no vers aquests companys i companyes detingudes. La tenim per la misèria, explotació i precarietat laboral, per l’atur que condemna milers de persones a la desesperació, pels desnonaments de famílies senceres que no poden pagar hipoteques abusives a la banca, por de les retallades en sanitat i educació, de la manca d’espectatives del jovent i no tan jovent. Tenim por, ràbia i ira vers aquesta democràcia liberal i burgesa, construïda sobre la màxima de l’espoli generalitzat en benefici d’uns pocs, com el clan Pujol, els màxims dirigents de partits com el PP i el PSOE, la gran patronal i multinacionals, la casta militar i l’Església Catòlica.
Condemnem enèrgicament l’actuació policial impulsada conjuntament entre els polítics de Madrid i Barcelona, demostrant que més enllà del teatre mediàtic d’un suposat procés pel dret a decidir, existeix una unitat d’acció entre els capitalistes d’arreu i els seus partits per criminalitzar i estigmatitzar tota dissidència.
Condemnem el paper jugat per la gran majoria de mitjans de comunicació, creant el “discurs” necessari en aquest circ, el qual passa per difondre de manera acrítica les notes i comunicats de premsa d’un cos tan barroer con els Mossos d’Esquadra, una de les majors vergonyes que existeixen a Catalunya.
Condemnem l’atac vers un moviment com el llibertari, el qual cerca la construcció de models de convivència fonamentats en l’horitzontalitat i l’autogestió de les nostres vides.
Des de la CNT recolzem a les persones represaliàdes i mostrem públicament el nostre suport. Mai criminalitzarem a persones íntegres, lluitadores i que en cap cas les considerem com a terroristes. No ens importa que siguin o no membres de la nostra organització, tampoc ens importa que les nostres estratègies de lluita puguin ser o no les mateixes, la solidaritat de classe, és a dir, entre explotats i explotades, està molt per sobre de les diferències que puguin existir. Ellles i ells no són el nostre enemic, són companys i companyes en la construcció d’un nou món.
Entre totes les segrestades per l’Estat, volem incidir especialment en el company detingut a Sabadell, militant des de fa anys dels nostre sindicat. D’ell podem afirmar que és una persona honesta, lluitadora i solidària. Dia rere dia, conflicte rere conflicte, ens ha demostrat la seva vàlua personal i mostrem publicament el nostre respecte i solidaritat. La nostra societat necessita de més persones com ell, una afirmació que no dubtem en fer estensiva a la resta de companyes i companys implicades en aquest procés.
Des de la CNT exigim la immediata posada en llibertat de tots i totes i la retirada de tots els càrregs.
Des de la CNT seguirem lluitant per la construcció d’una societat veritablement independent: aquella que es fonamenta en l’autogestió i rebutja el delegacionisme democràtic. I això, entre d’altres aspectes, és el que ens fa sentir part d’un mateix moviment amb les companyes i companys represaliats.
Salut i llibertat!
CNT-AIT de Sabadell
CNT-AIT Badalona
Assemblea Llibertària del Baix Besòs
Les companyxs del Comitè en solidaritat amb les encausades al parlament de Badalona es reuniràn el proper divendres dia 7 de març a les 20h al local del nostre sindicat, la seva convocatoria diu així:
DIVENDRES 7
20h
LOCAL DEL SINDICAT DE CNT-AIT DE BADALONA
Des d’un grup de persones de Badalona hem vist la necessitat de poder acompanyar i ajudar a les nostres companyes en aquest acte repressiu que estan patint. Ens trobem totes a la primera assemblea oberta per poder compartir les nostres idees i poder fer una bona campanya de suport!
El pròxim divendres dia 07 de Març al Passatge Riu Congost 5-7 baixos (Nova Lloreda) L2 Pep Ventura, R1 Badalona.
Comitè en solidaritat amb les encausades al parlament de Badalona
contacte: encausadesparlament.bdn@riseup.net
Aquí el manifest d’ encausadesparlament:
JO TAMBÉ ESTAVA AL PARLAMENT…
I HO TORNARIA A FER
El dia 31 de març comença el judici contra les 20 persones imputades per l’intent de bloqueig del Parlament del 15 de Juny del 2011. Aquell dia s’anaven a iniciar el tràmits per aprovar els pressupostos amb el primer paquet de retallades a Catalunya, que va propiciar el tancament d’empreses públiques, la privatització de la sanitat, les retallades al sector de la cultura, educació, etc.
La mobilització “Aturem el Parlament” va succeir dues setmanes després del brutal desallotjament de la Plaça Catalunya a mans dels antidisturbis dels Mossos d’Esquadra a les ordres del que era conseller d’Interior i ara ho és d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. També responsable del dispositiu policial que va disparar contra l’ull d’Esther Quintana.
La criminalització per part de la premsa subvencionada pel Govern i l’escalada repressiva que va venir després (judicis contra persones que volien impedir un desnonament al Clot, nombroses detencions a les vagues generals, multes absurdes per les persones que es manifestaven o per enganxar cartells, etc), va ser i és encara, una resposta planejada per procurar frenar l’augment de la indignació i de la força de les protestes populars contra el poder polític, econòmic i altres injustícies quotidianes, com el patriarcat i el racisme.
Durant aquells dies, la gent es va organitzar arreu per construir política des del carrer, com moltes seguim fent. La política que volem és assembleària, horitzontal, autogestionada, sense representants, és del poble i per al poble, i xoca amb la política institucional que ens governa. La qual ha estat protagonista d’un espiral de corrupció i de tenir llaços, sovint familiars o personals, amb grans empreses privades que reben encàrrecs d’obres públiques i amb els peixos grossos del poder financer.
Aquell dia érem milers de persones les que vam anar a intentar aturar el Parlament, per combatre el drama de tantes vides immerses en la misèria, els acomiadaments per les retallades, els suïcidis pels desnonaments, etc. Perquè moltes d’aquestes barbàries s’aproven dins dels murs d’aquest edifici. Per aquest motiu estàvem assenyalant els culpables el 15 de Juny de 2011 i per això mateix, ho tornaríem a fer sense por, perquè legitimem la nostra actuació, i perquè si la gent del carrer, a qui ens afecta tot això, no lluitem, ningú altre ho farà per nosaltres.
Sabem i tenim clar que aquest és un judici polític, una farsa per atemorir a aquelles que decideixen plantar cara i actuar contra els responsables de tanta precarietat. De fet, ens reafirmem al comprovar que l’acció directa contra els poderosos i generar alternatives de vida els molesta, i molt. Per això, i perquè som conscients del poder que podem tenir quan ens organitzem, no ens volem doblegar davant les seves intimidacions i fem una crida a estendre la solidaritat a aquells i aquelles que pateixen la repressió i la violència quotidiana d’aquest sistema econòmic, en les seves infinitats de formes.
Convoquem manifestació el dia 29 de març a Barcelona a les 18:30 a Plaça Catalunya.
SOLIDARITAT AMB TOTES LES REPRESALIADES I AMB AQUELLES QUE LLUITEN!!
La propera vegada que agafin un helicòpter, que sigui per marxar ben lluny i no tornar a molestar!
CNT-AIT Badalona 